Quines dades cal preparar abans de demanar pressupost
- Metres i nombre d'estances de l'habitatge.
- Quants banys hi ha i si són interiors.
- Si hi ha fals sostre al passadís o als banys.
- Si és un pis o una casa, i a quina planta.
- On surt la floridura i des de quan.
Què és la ventilació mecànica
És un sistema que mou l'aire de l'habitatge amb un o diversos ventiladors, de manera permanent i a cabal baix, en lloc de dependre que algú obri les finestres. Es coneix per les sigles, VMC: ventilació mecànica controlada.
No és un invent contra les humitats, sinó la manera normal de ventilar una casa actual. El Codi Tècnic estableix que els habitatges han de tenir un sistema general de ventilació, híbrida o mecànica, en què l'aire circuli dels locals secs als humits: entra pels dormitoris, el menjador i la sala d'estar, i s'extreu per les cuines, els banys i els lavabos (DB-HS, secció HS 3, apartat 3.1.1). El que passa és que molts habitatges anteriors no en tenen, i per això es proposa com a remei contra la condensació.
Els tipus que et poden proposar
- Flux simple. Un extractor central treu aire pels banys i la cuina, i l'aire nou entra per reixetes o airejadors a les finestres de les estances seques. És el més senzill. L'aire que entra ve a la temperatura del carrer.
- Flux simple higroregulable. Igual, però les boques s'obren més o menys segons la humitat de cada estança.
- Doble flux amb recuperació de calor. Un equip extreu i impulsa aire per dues xarxes de conductes i, en un intercanviador, l'aire que surt cedeix la calor al que entra. Ventila sense refredar la casa. Necessita espai per a l'equip i per als conductes.
- Insuflació. Un equip introdueix aire filtrat des d'un punt central i posa l'habitatge en lleugera sobrepressió, de manera que l'aire humit surt per les escletxes i les reixetes. És el que més ofereixen les empreses d'humitats, perquè s'instal·la sense conductes.
Quan es proposa
Quan la condensació i la floridura tornen cada hivern encara que es ventili a mà, perquè el vapor que es produeix a dins no té per on sortir. És el cas típic d'un pis on s'han canviat les finestres per unes altres d'hermètiques, d'un habitatge amb banys interiors sense extracció, o d'una casa amb molta ocupació per a la mida que té.
Els seus límits
- No aïlla. Si la paret és molt freda —un pont tèrmic, una façana sense aïllament—, pot continuar condensant en aquell punt encara que l'aire sigui més sec.
- No actua sobre l'aigua que ve de fora. No resol una capil·laritat ni una filtració; com a molt ajuda que el mur evapori.
- Cal deixar-la funcionar. És contínua; apagada, la casa torna a com estava abans.
- Té manteniment: filtres que cal canviar i boques que cal netejar.
- El flux simple i la insuflació fan entrar aire sense escalfar, i això es nota en la calefacció; el doble flux ho evita a canvi de més obra.
Què cal preguntar abans d'acceptar un pressupost
- Com s'ha comprovat que el problema és condensació i no una altra humitat.
- Quin tipus de sistema és i per què aquell i no un altre.
- Per on entra l'aire i per on surt a cada estança.
- Quant soroll fa l'equip i on es col·loca.
- Quin manteniment necessita i cada quant es canvien els filtres.
- Si hi ha alguna paret que hagi de necessitar a més aïllament.
Què mou el preu
- El tipus de sistema: un equip d'insuflació no és una instal·lació de doble flux.
- La mida i la distribució de l'habitatge.
- Els conductes: si hi ha fals sostre per on passar-los o cal fer-lo.
- Les sortides a l'exterior que calgui obrir.
La xifra surt de la proposta de l'empresa que ho revisa; aquí no la donem.