Floridura a les parets

Són fongs microscòpics que creixen sobre una superfície quan hi troben el que necessiten: alguna cosa de què alimentar-se —la pintura, el paper, la pols, el guix— i humitat de manera continuada. Es veuen com punts negres, grisos o verdosos que acaben formant taques. Sense humitat no creixen, i per això la floridura és sempre un símptoma: diu que aquella part de la paret passa molt de temps mullada.

El document de suport del Codi Tècnic sobre condensacions (DA DB-HE/2) ho recull així: anomena humitat superficial crítica la humitat relativa de la superfície que en provoca el deteriorament, en particular la formació de floridura, i pren com a límit de comprovació el 80 % d'humitat relativa mitjana mensual sobre el tancament.

La causa més habitual és la condensació: el vapor de la dutxa, de la cuina, de la roba estesa i de la respiració es converteix en aigua quan toca les superfícies més fredes de la casa. Per això la floridura té llocs preferits:

• les cantonades i els racons de les parets que donen a l'exterior;
• la trobada de la paret amb el sostre;
• el contorn de les finestres i les caixes de persiana;
• darrere d'armaris, capçals i sofàs enganxats a un mur fred;
• els sostres de banys i cuines sense extracció.

També pot sortir sobre una paret mullada per un altre motiu —una filtració o aigua que puja del terreny—, però aleshores sol anar acompanyada de rodals, de pintura bufada o de salnitre, i no entén d'estacions.

Hi ha dues situacions molt diferents, i convé saber en quina ets:

• Una taca puntual: petita, recent, en un bany o darrere d'un moble, que surt una vegada. Es neteja, es ventila millor i se separa el moble de la paret. Com fer-ho és a com treure la floridura de la paret.
• Floridura que torna: reapareix cada hivern als mateixos llocs, s'estén a diverses estances o surt al cap de pocs mesos de pintar. Aquí netejar és manteniment, no solució: la paret es continua mullant.

La segona és la que té sentit que revisi una empresa. La primera no necessita ningú.

1. Treure el vapor allà on es produeix: extractor al bany, campana que expulsi a l'exterior, porta tancada quan et dutxes i quan cuines.
2. Renovar l'aire cada dia: uns minuts amb les finestres obertes del tot, millor que hores amb una escletxa.
3. No estendre la roba a dins si hi ha alternativa; si no n'hi ha, en una estança ventilada i amb la porta tancada.
4. Deixar respirar les parets fredes: mobles separats uns centímetres, armaris que no s'omplin fins al fons.
5. Temperatura estable: una casa que es refreda molt té les parets fredes quan l'aire ja és calent i humit.

Si amb tot això continua sortint, el que falla no és l'ús sinó la casa: li falta ventilació o li sobren superfícies fredes. Les solucions de fons — ventilació mecànica, aïllament, correcció de ponts tèrmics— estan explicades a la pàgina de condensació.

• La pintura antifloridura tota sola. Endarrereix que la taca es vegi; la paret es continua mullant igual.
• Pintar a sobre sense netejar. La floridura continua a sota i travessa la pintura nova.
• Un tractament contra la capil·laritat quan el que hi ha és condensació. Són problemes diferents amb solucions diferents: abans d'acceptar un pressupost, que t'expliquin quin tipus d'humitat han trobat i com ho saben.

L'autodiagnòstic t'orienta amb tres preguntes. Per a l'empresa que ho revisi, el que més ajuda és saber on surt exactament, des de quan, si desapareix a l'estiu i si va coincidir amb algun canvi a la casa: finestres noves, una caldera diferent, una habitació que abans no es feia servir.